Avui no tenim a cap grup de musica, avui tenim una futura famosa actriu..aqui us deixo l'entrevista:
-Com vas decidir entrar en el món de l'interpretació? Vas tenir algun entrevanc?
De petita era molt tímida i els meus pares em van apuntar a teatre, m’apassionava i jo no ho recordo, però els meus pares em deien que la gent els deia que ho feia molt bé, de fet, un actor i director conegut volia que sortís en una pel·lícula, però per temes que no venen al cas no vaig fer-ho.
Durant uns anys no vaig fer res d’interpretació i a 3r d’ESO feia gallec i vaig representar una obra davant d’altres estudiant de gallec, en una universitat i la gent hem felicitava. Aquí va ser quan vaig decidir que volia tornar a fer interpretació. A 2n de batxillerat vaig fer un curs i ara estic cursant estudis superiors d’interpretació.
-T'agradaria dedicar-t'hi professionalment o únicament és un hobbie de més a més?
M’agradaria dedicar-m’hi professionalment. Per això estic estudiant-ho. Fent això em sento viva, és la meva passió. Crec que mai ho he vist com un hobbie.
-Com vas decidir iniciar el teu blog? Va ser una cosa d'un dia per un altre, o vas pensar-ho més? Que hi escrius? Que ens diries per recomanar-nos-el?
El vaig començar a escriure fa dos estius, just quan vaig decidir que volia estudiar això i em vaig apuntar a un curs. Des del primer dia vaig dir que per a mi allò seria el racó dels meus somnis, i així ha esta, és i será sempre.
M’encanta escriure, i és un lloc per això, per explicar les meves anades en el món de la interpretació, però també és on em deixo portar i escric coses que sento, que veig, reflexions…
Vosaltres recordeu que quan som petits tots volem fer la típica caseta de fusta damunt d’un arbre? Tenir el nostre refugi, el nostre lloc on tenir confidències i secrets amb amics o nosaltres mateixos? Doncs el meu blog és la meva caseta de fusta a la que convido a tothom a entrar-hi i llegir-me. Potser no us interessa la meva vida ni el que faig d’interpretació, però hi ha missatges molt positius, coses que segur passen pel cap a molta gent o coses que potser si estàs malament va bé llegir.
-Podries descriure la sensació d'actuar dalt d'un escenari? I devant d'una camara?
Dalt d’un escenari sents moltes coses. Abans de començar la funció molt nervis, molta adrenalina i una vegada comença tot, particularment, em sento com a casa, tranquil·la i molt còmoda.
Davant d’una càmera sento nervis però a l’hora moltes ganes i tranquil·litat, no sé, estic com dins una bombolla.
-Algun somni que vulguis complir i es pugui dir?
Dedicar-me al que més m’agrada i si puc viure d’això, seria tot un luxe.
-Com et definiries en poques paraules?
Somiadora, lluitadora, sensible, alegre…
-Algun exemple a seguir?
Exemples a seguir no en tinc, has de ser tu mateix. El que si et diré és que m’encanta l’Ana Milán, el Jordi Sánchez i fa relativament poc vaig tenir l’oportunitat de escoltar un monòleg a Blanca Portillo i va ser impressionant, grandíssima actriu!
-Donaries algun consell a tota aquella gent que no esta segura de fer interpretació però en vol fer?
Que estudiïn i s’esforcin moltíssim. Encara que la gent es pensi que no, hi ha molta feina i un actor ha d’estar molt ben preparat, s’ha d’estar atent a moltíssimes coses. No és tan senzill com alguns creuen… Si de veritat algú s’ho vol dedicar, que ho estudiï, fent-ho s’adonarà si veritat és el que li agrada.
-Plans de futur?
Seguir amb els meus estudis i treballar en tots els curts, funcions, spots, series i etc que em permetin, sí és que em permeten treballar-ne en algun.
Moltíssimes gràcies per aquesta entrevista, m’ha encantat.
Moltes gràcies a tu Sílvia, i sort pel futur! :)
La podeu seguir a Twitter, aqui: @SilviaSiles
DRETS RESERVATS A: Laura Gonzàlez Mora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada